El debat que sacseja Ripoll: quan la Policia Local deixa el carrer i passa a la picabaralla política

Quan la Policia Local deixa de ser notícia de successos i passa a ser notícia política

Ripoll acumula dues controvèrsies polítiques al voltant del seu cos de seguretat en una mateixa setmana. L’anàlisi no és judicial, sinó institucional: què passa quan un servei municipal genera més debat sobre la seva gestió que sobre la seva feina quotidiana? El 13 d’octubre de 2026, la Policia Local de Ripoll va aparèixer dues vegades a la premsa. Cap de les dues notícies parlava de patrulles, de controls de trànsit ni d’auxilis a veïns.

Una informava que Junts reclama la revisió d’ofici del procés de selecció que va guanyar la filla de l’alcaldessa Sílvia Orriols, citant irregularitats greus en les regles, la composició del tribunal i el deure d’abstenció.

L’altra donava compte que l’Ajuntament ha estat denunciat pel cap de la policia, Francesc Campayo, que reclama la categoria d’inspector i el sou corresponents després de nou mesos exercint funcions superiors, alhora que demana a la Síndica de Greuges que investigui si ha patit represàlies.

Ninguna de les dues qüestions és menor. Però la coincidència temporal i temàtica planteja una pregunta de servei públic: què li passa a un cos municipal quan el seu nom apareix associat a polèmiques de gestió política més que a la seva tasca diària?

El desgast institucional d’un cos de proximitat

La Policia Local és, per definició, el servei de seguretat més proper al veí. Patrulla el carrer, resol incidents menors, fa mediació, controla el trànsit i atén emergències quotidianes. Quan aquest cos passa a ser protagonista recurrent de titulars sobre processos de selecció, denúncies laborals internes o tensions amb l’equip de govern, el focus es desplaça.

El veí deixa de veure el servei i comença a veure el conflicte. I això, amb independència de qui tingui raó en cada cas concret, genera una erosió de confiança difícil de reparar.

El repte d’aïllar la seguretat de la picabaralla

A Ripoll, on la gestió de la seguretat ha estat precisament un dels grans eixos de bandera de l’actual govern d’Aliança Catalana, aquestes turbulències internes adquireixen una dimensió encara més gran. El fet que s’encavalquin procediments sota la lupa de l’Oficina Antifrau amb un pols judicial obert pel mateix cap del cos només fa que augmentar el soroll polític dins la comissaria.

Més enllà del recorregut legal

Independentment de la resolució que tinguin la sol·licitud de Junts per Ripoll o la demanda contenciosa de l’inspector Francesc Campayo, el vertader repte de l’Ajuntament serà protegir la institució. Perquè quan la policia deixa de ser notícia pel que passa a la via pública i passa a ser-ho pel que s’esdevé als despatxos consistorials, qui hi perd de veritat és el ciutadà que necessita confiar en qui el protegeix.