El Barri Vell de Ripoll, atrapat en el soroll polític: per què la regulació comercial s’ha convertit en un camp de batalla

El barri vell de Ripoll necessita un pla comercial, no només retòrica política

La proposta d’ERC per regular els usos comercials del centre històric ha acabat en retrets entre partits. Però el debat de fons —quin model de comerç volem al casc antic— segueix sense resposta.

El ple ordinari de dimarts a Ripoll va deixar una imatge coneguda: una moció amb voluntat de regular el comerç de proximitat al barri vell, al carrer Progrés i a la carretera de Barcelona, convertida en camp de batalla dialèctica entre ERC i Junts, amb acusacions encreuades d’apropar-se al discurs d’Aliança Catalana. La proposta va acabar aprovada amb modificacions, però el soroll polític ha tapat el debat de fons: quin model comercial volem per al centre històric i quins instruments té l’Ajuntament per impulsar-lo.

El problema real: la vitalitat del comerç de proximitat

La proposta d’Esquerra, segons va explicar la portaveu Chantal Pérez, pretenia defensar el comerç de proximitat i planificar els usos comercials d’aquestes zones. L’alcaldessa Sílvia Orriols va retreure a ERC que la iniciativa era “de cara a la galeria, per evitar que s’obrin més kebabs i supermercats 24 hores”, i va acusar el partit d’haver participat de l'”efecte crida” per fer venir més immigrants, segons recull el Diari de Girona.

La discussió va derivar en retrets mutus: Pérez va acusar Junts d’apropar-se a Aliança Catalana, i el portaveu de Junts, Ferran Raigon, va tornar l’acusació a ERC per haver acceptat modificar el text original. Mentre els partits es llançaven els plats pel cap, el debat de fons —com garantir un centre històric viu, amb comerç divers i serveis per als veïns— quedava en segon pla.

Instruments municipals: els plans d’usos comercials

Diversos municipis han apostat per plans especials d’usos (PEU) o mesures urbanístiques per ordenar l’activitat comercial i protegir el comerç de proximitat. Valls, per exemple, va aprovar recentment un nou Pla Especial d’Usos per al centre històric amb l’objectiu de reobrir locals buits, diversificar activitats i ordenar el comerç del casc antic. La iniciativa busca evitar la concentració d’un sol tipus de negoci i fomentar la diversitat. Aquesta visió és precisament la que necessita Ripoll per al seu centre històric: delimitar àrees per garantir que espais tan emblemàtics com la plaça Gran, la plaça de l’Ajuntament o els carrers de l’entorn del Monestir mantinguin un teixit comercial equilibrat, atractiu tant per al ripollès del dia a dia com per al visitant.

Altres ciutats també han mogut fitxa. Santiago de Compostel·la va limitar els caixers automàtics i les consignes a l’interior dels locals per frenar la turistificació, Tarragona estudia limitar noves botigues orientades al turisme a la Part Alta, i Bilbao planteja un nou pla d’acció centrat en el comerç i l’equilibri d’usos urbans al seu Casc Vell. No es tracta de tancar portes a l’activitat econòmica, sinó de guiar-la perquè no desertitzi ni despersonalitzi els carrers més vulnerables.

La desconnexió entre el problema i el debat

La moció d’ERC tocava un tema sensible: la regulació temporal de llicències d’activitats comercials, que va acabar reescrivint-se perquè tots els partits excepte la CUP hi donessin suport. Però el debat es va desviar cap a acusacions creuades sobre qui s’acosta més a Aliança Catalana, amb referències a la moció de censura d’ara fa un any i mig que pretenia treure Orriols de l’alcaldia i que Junts va abandonar perquè creia que molts ripollesos estaven en desacord amb aquell intent, segons va confirmar Raigon.

El resultat: una moció aprovada amb modificacions, però sense un debat de fons sobre quin model de comerç volem al barri vell, quins instruments urbanístics cal activar, quins terminis són realistes i com es pou implicar el teixit comercial existent en la definició d’aquest model.

El que es juga el barri vell

La regulació d’usos no és una qüestió ideològica, sinó tècnica i de model de ciutat. Exigeix dades: quants locals buits hi ha, quins usos predominen, quines zones necessiten més diversitat, quins incentius es poden oferir per atreure comerç de proximitat. I exigeix consens: entre partits, entre veïns i escoltant de manera activa el sector a través d’entitats com Ripoll Comerç, que són els qui coneixen de primera mà quines persianes perillen i on cal el relleu generacional.

El que no ajuda és convertir cada proposta en un camp de batalla dialèctica on el que importa és marcar distàncies amb l’adversari polític, no resoldre el problema. Ripoll necessita un pla d’usos comercials per al barri vell, amb objectius clars, terminis definits i participació real del teixit comercial. I el necessita ara, no quan els partits acabin de llançar-se els plats pel cap.

La moció d’ERC, amb totes les seves imperfeccions i modificacions, ha posat el tema sobre la taula. Ara toca passar de la retòrica a la planificació, de les acusacions als instruments, del soroll a la feina. Perquè el barri vell de Ripoll no necessita més debat partidista: necessita un model comercial clar i eines per fer-lo realitat.