Ripoll i Guifré el Pilós: un vincle clau en els inicis de Catalunya

El municipi va ser el centre simbòlic del llegat del comte i de la Catalunya medieval

Parlar de Ripoll és parlar dels orígens de la Catalunya medieval. La vila manté una relació directa i profunda amb Guifré el Pilós, una de les figures més determinants del segle IX, fins al punt que Ripoll és considerada el centre simbòlic del seu llegat. No només per la seva acció política, sinó perquè aquí es va assentar un projecte territorial, cultural i espiritual amb continuïtat en el temps.

Ripoll en el projecte comtal

A finals del segle IX, Ripoll ocupava una posició estratègica en el procés de consolidació dels territoris cristians al sud dels Pirineus. Guifré el Pilós va saber veure en aquest indret un punt clau per al repoblament, l’organització del territori i l’estabilització del poder comtal.

La vinculació de Guifré amb Ripoll no va ser circumstancial. Amb el pas dels anys, la vila es va convertir en un espai de referència política i simbòlica, associat als inicis d’un poder propi que acabaria configurant la Catalunya medieval.

La fundació del monestir de Santa Maria de Ripoll

L’any 879, Guifré el Pilós va fundar el monestir de Santa Maria de Ripoll, un fet determinant per al futur de la vila. El cenobi benedictí no només responia a una funció religiosa, sinó que era una eina essencial per estructurar el territori i reforçar l’autoritat comtal.

El monestir va rebre terres, privilegis i protecció directa, fet que va permetre el seu ràpid creixement. Al seu voltant es va articular la vida econòmica i social de la zona, i Ripoll es va consolidar com un nucli d’atracció per a població, pagesos i artesans.

Un gran focus cultural i religiós

Amb el pas dels segles, Santa Maria de Ripoll es va convertir en un dels principals centres culturals i religiosos de la Catalunya medieval. El seu scriptorium i la seva biblioteca van assolir un gran prestigi, situant el monestir com un focus destacat de producció i transmissió del coneixement.

La monumental església romànica i la seva portalada escultòrica, coneguda com la “bíblia en pedra”, són testimonis de l’esplendor artística i espiritual que Ripoll va viure durant l’edat mitjana.

El lloc tradicional de sepultura de Guifré el Pilós

Un altre element clau del vincle entre Ripoll i Guifré el Pilós és la tradició que situa el monestir com el seu lloc de sepultura. Després de la seva mort l’any 897, el comte hauria estat enterrat a Santa Maria de Ripoll, convertint el cenobi en panteó de la dinastia comtal.

Durant segles, el monestir va acollir les tombes de diversos comtes catalans, fet que va reforçar el seu paper com a espai de memòria i legitimitat històrica. El sepulcre atribuït a Guifré continua sent avui un dels elements més simbòlics del conjunt monàstic.

Una memòria viva dels orígens de Catalunya

Avui, Ripoll és molt més que un municipi amb patrimoni monumental. És un espai de memòria col·lectiva on conflueixen història, llegenda i identitat. El Monestir de Santa Maria de Ripoll i la figura de Guifré el Pilós formen un binomi inseparable que ajuda a entendre els fonaments de la Catalunya medieval.

Recórrer Ripoll és tornar als escenaris on es va començar a construir un projecte polític i cultural propi, i entendre per què aquesta vila continua ocupant un lloc central en el relat històric del país.