Melilla i Ceuta mostren elevats índexs d’insatisfacció sanitària

El 40% dels melillencs i el 33% dels ceutins es declaren “molt insatisfets” amb la seva sanitat pública

La sanitat pública de Ceuta i Melilla frega el suspens, segons un estudi realitzat per Ipsos entre la població resident en ambdues ciutats autònomes. En concret, el 40% dels melillencs i el 33% dels ceutins es declaren “molt insatisfets” amb el seu funcionament.

Aquest nivell d’insatisfacció es reflecteix en els patrons d’utilització del sistema sanitari públic. L’ús del sistema es concentra principalment en Atenció Primària, amb un ús mensual del 20% a Ceuta i del 27% a Melilla, mentre que l’atenció especialitzada i hospitalària és sensiblement menor.

Així, més del 60% de la població ceutina i melillenca afirma no acudir “gairebé mai” a l’atenció especialitzada del sistema públic, percentatges que s’eleven fins al 75% a Ceuta i el 84% a Melilla en el cas de l’hospitalària.

Segons els resultats de l’estudi, aquest patró d’ús s’associa a dificultats percebudes d’accés als serveis sanitaris, vinculades a factors com les demores en l’atenció, les barreres d’accés i les llistes d’espera, especialment en els nivells d’atenció de major complexitat del sistema sanitari públic en ambdós territoris.

La sanitat pública de Ceuta i Melilla es gestiona a través de l’Instituto Nacional de Gestión Sanitaria (Ingesa), organisme adscrit al Ministerio de Sanidad, a diferència de la resta de comunitats autònomes, on la gestió sanitària està transferida als governs autonòmics.

SISTEMA OBSOLET

L’anàlisi detallada dels diferents aspectes de la sanitat pública mostra que els nivells d’insatisfacció ciutadana s’associen principalment a la valoració de determinats elements del funcionament del sistema.

La directora d’Opinió Pública d’Ipsos, Silvia Bravo, va indicar que “els temps d’espera per a consultes mèdiques, proves diagnòstiques o intervencions quirúrgiques són l’aspecte pitjor valorat: el 66% a Ceuta i el 59% a Melilla els qualifiquen de manera negativa. També reben valoracions desfavorables la disponibilitat de recursos, la tecnologia i la digitalització de l’atenció”.

A això s’hi sumen les dificultats percebudes per accedir al professional sanitari, enteses com l’accessibilitat administrativa i organitzativa, un dels àmbits amb major nivell de valoració negativa en ambdues ciutats, amb un 41% d’opinions desfavorables a Melilla i un 30% a Ceuta.

FACTOR HUMÀ

En contrast amb aquests aspectes, els elements relacionats amb el personal sanitari concentren les valoracions més favorables.

A Ceuta, la capacitació del personal d’infermeria i el tracte personal rebut obtenen un 73% i un 76% de valoracions positives, respectivament, mentre que la capacitació dels metges arriba a un 65% de qualificacions per sobre de 7. A Melilla, es destaquen els mateixos aspectes amb xifres similars.

La valoració mitjana global del sistema sanitari públic se situa en un 5,4 sobre 10 a Ceuta i en un 4,9 a Melilla, reflectint una percepció ciutadana que es mou entre l’aprovat ajustat i el suspens, segons l’escala utilitzada en l’estudi.

L’estudi sobre la ‘Percepció de la sanitat pública a Ceuta i Melilla’ ha estat realitzat per Ipsos mitjançant metodologia CATI (per telèfon), amb una mostra de 400 entrevistes representatives de la població major de 18 anys resident en ambdós llocs.