El Parlament aprova una llei pionera per regular el lloguer de temporada i evitar que s’esquivi el topall als preus

ACN Barcelona – El Parlament ha aprovat una llei pionera per regular el lloguer de temporada i evitar que s’esquivi el topall als preus del lloguer habitual. La iniciativa ha obtingut la llum verda gràcies als vots a favor del PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Junts, per la seva banda, ha votat a favor d’alguns articles de la llei però ha rebutjat el nucli de la norma. La cambra ha validat la llei després que el Consell de Garanties Estatutàries l’avalés pràcticament en la seva totalitat. L’òrgan va qüestionar la pròrroga automàtica dels pisos de protecció oficial en zones tensades, i el text final ha incorporat diverses esmenes per impedir que caduquin.
En la seva intervenció inicial, la consellera d’Habitatge, Sílvia Paneque, ha assegurat que la llei dona “més claredat normativa” i “garanties” a la ciutadania. “Quan l’habitatge falla, es posa en risc la cohesió social, les oportunitats i la qualitat democràtica del país. Si l’habitatge funciona, el país funciona, i la llei va en aquesta direcció”, ha defensat la consellera.

Abans de la votació de la llei la consellera ha apel·lat als diputats de tots els grups parlamentaris i els ha demanat que considerin la importància de l’habitatge com a dret perquè, segons ha dit, “si trontolla, es posa en risc la possibilitat d’un projecte vital digne i tremola el vincle entre persones i comunitat”.

En aquesta línia, ha subratllat que no defensar aquest dret és “una invitació a tenir un país, uns barris i unes ciutats més insegures, menys cohesionades i menys progressistes”. Per tot plegat, Paneque ha defensat que amb aquesta nova llei “s’enforteix” el marc legal per emparar el dret a l’habitatge.

PSC, ERC, Comuns i la CUP celebren el “pas endavant”

El PSC, ERC, els Comuns i la CUP han coincidit a veure l’aprovació de la llei com un “gran pas” i una “gran notícia” per a la defensa del dret a l’habitatge a Catalunya. La diputada socialista Eva Candela ha celebrat el “pacte progressista” al Parlament per aconseguir “més polítiques progressistes que busquin la llibertat i el benestar reals”. Sobre aquesta qüestió, Candela ha denunciat que a alguns grups parlamentaris “els molesten” els acords d’esquerres i intenten presentar aquests pactes com a “generadors de caos, inseguretat i confrontació”.

Per la seva banda, la diputada d’ERC Ester Capella ha reivindicat la capacitat del Parlament de legislar amb les competències que ostenta i “d’exercir sobirania”. “No és cap invasió de competències, és exercir les competències del país”, ha sentenciat, tot afegint que el Parlament “sempre ha anat per davant” a l’hora d’exercir els drets i les llibertats. Sobre la llei en concret, Capella ha assegurat que “es trenca el barraquisme vertical” i es fa “un pas més en la garantia de drets”.

Comuns i CUP exigeixen sancions i prohibir la compra especulativa

Els Comuns, al seu torn, han insistit que la llei està “blindada jurídicament”. Malgrat celebrar la “bona notícia”, la diputada Susana Segovia ha aprofitat per reclamar al Govern que comenci a sancionar l’incompliment de la normativa en habitatge. “Hi ha manca de voluntat política i no serà la fi del frau de llei si no s’inspecciona i sanciona”, ha advertit. En aquesta línia, ha demanat eines perquè la regulació “sigui de veritat”.

Laure Vega, de la CUP, ha volgut valorar en la seva justa mesura la llei aprovada i ha apuntat que s’està regulant és “no cometre il·legalitats sobre una regulació que ja existia”. En qualsevol cas, ha celebrat la llum verda a la iniciativa. Vega també ha carregat contra “els diputats de drets amants de l’ordre, la legalitat i el compliment de les lleis” que ara “estan ploriquejant perquè els regularan una mica els preus”. Per part de la CUP, també han reclamat seguir avançant, prohibir la compra especulativa i abaixar el preu del lloguer.

Junts avala alguns articles però rebutja el nucli de la llei

Junts, per la seva banda, ha votat a favor d’alguns articles de la llei però, en canvi, ha rebutjat els que suposen el nucli de la iniciativa. Així, la formació s’ha oposat als articles que regulen el lloguer de temporada com a tal i a les esmenes per blindar la pròrroga dels habitatges de protecció oficial en zones de mercat tensat. També han rebutjat l’article que crea el registre de grans tenidors. Pel que fa al lloguer d’habitacions, s’hi han abstingut.

Sí que han votat a favor del gruix del text del dictamen que va emetre la Comissió, però, ja que, segons argumenten, no estan en contra de l’agilització dels tràmits administratius en matèria d’habitatge.

Durant la seva intervenció al ple, Junts ha carregat contra el gruix de la llei i ha acusat els grups que hi han donat suport “d’espantar” el mercat a Catalunya. La diputada de Junts Glòria Freixa ha afirmat que la regulació dels lloguers de temporada és necessària però ha alertat que no es pot basar en la contenció de rendes perquè és “contraproduent”. Segons Junts, cal que segueixin existint lloguers de temporada i només cal “treballar per reduir-ne els impactes negatius”.

Paral·lelament, Freixa ha rebutjat la part de la llei referent a la creació d’un registre de grans tenidors i ha criticat, concretament, que al llarg de la norma s’adopti la consideració de què és un gran tenidor que recull la legislació espanyola. “No participarem d’aquesta baixada de pantalons de les nostres competències”, ha remarcat la diputada.

Recurs d’inconstitucionalitat del PPC

Per la seva banda, la diputada del PPC Àngels Esteller ja ha avançat que la seva formació presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei. Segons els populars, la regulació del lloguer de temporada és una competència de l’Estat sobre la qual, per tant, el Parlament no hauria de poder legislar. De fet, ha criticat que el Consell de Garanties Estatutàries hagi fet un dictamen “polític” en què avala la llei catalana.

Esteller també ha denunciat que la llei “introdueix tots els dogmes de l’esquerra radical”. Segons el PPC, Salvador Illa està assumint aquests “dogmes” com a “deute” per haver aconseguit la seva investidura.

Al seu torn, la diputada de Vox Mónica Lora també ha denunciat “la invasió de competències de l’Estat” i ha alertat que “s’està canviant les regles del joc per la porta del darrere i sense tenir cobertura competencial”. A més, ha afirmat que la llei “genera encara més incertesa, inestabilitat i inseguretat jurídica”. Aliança Catalana s’ha expressat en uns termes similars i ha carregat contra “la criminalització dels propietaris” i la “inseguretat jurídica” de la norma, que creuen que desincentivarà el lloguer.

Què diu la llei?

La llei que s’ha aprovat al Parlament modifica les lleis del dret a l’habitatge, el text refós de la llei d’urbanisme i la de millorament urbà, ambiental i social de barris i viles, i diversos decrets d’habitatge. El resultat és una norma que regula el lloguer de tempirada i el vincula a un pla especial que en justifiqui l’interès públic i social i la idoneïtat de la localització de l’allotjament i estableix que se’n regulin les condicions d’accés i temporalitat.

Paral·lelament, estipula que en els plantejaments urbanístics dels municipis amb mercat residencial tens, l’ús predominant dels habitatges sigui el de residència habitual i permanent. A banda, la llei també regula el lloguer d’habitacions, amb preus limitats.

La iniciativa aprovada contempla la creació del registre de grans tenidors, que dependrà de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, així com una Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge. També es reforça la inspecció en matèria d’habitatge, es declara els inspectors agents de l’autoritat i se’n regulen les funcions.

El Parlament ja havia votat anteriorment la regulació del dret a l’habitatge, però sense èxit. Concretament, el 2024 el Govern liderat per Pere Aragonès va intentar regular-los però la iniciativa no es va acabar aprovant, amb el vot en contra de Junts i l’abstenció del PSC.