Una persona de Ripoll va caure en una estafa especialment elaborada després de rebre un missatge que imitava les comunicacions d’una entitat bancària
Els fraus bancaris han deixat de limitar-se als correus electrònics sospitosos o als missatges amb faltes d’ortografia. Els grups dedicats a aquesta mena de delictes perfeccionen constantment els seus mètodes i construeixen històries cada vegada més convincents per generar por, urgència i confiança. Un cas investigat a Ripoll mostra fins a quin punt poden arribar els estafadors: després d’enganyar la víctima a distància, van enviar una persona al seu domicili perquè recollís directament els objectes de valor.
Un missatge alarmant
Els fets es remunten al 9 de juliol, quan la víctima va rebre al telèfon mòbil un SMS que aparentava procedir d’una entitat bancària. El text l’avisava d’un càrrec suposadament fraudulent al seu compte i li demanava que contactés amb un número de telèfon per resoldre la incidència.
Aquest tipus de missatges acostumen a estar redactats per provocar una reacció immediata. Els delinqüents saben que la possibilitat de perdre diners genera nerviosisme i porta moltes persones a actuar sense comprovar si la comunicació és autèntica. La víctima, convençuda que estava protegint els seus estalvis, va trucar al número indicat al missatge.
A l’altra banda de la línia, els estafadors es van presentar com a professionals relacionats amb la seguretat bancària. Durant la conversa, van assegurar que les dades personals de la víctima podien haver quedat exposades arran d’una suposada filtració de clients vinculada a la companyia elèctrica Endesa. L’empresa només va ser utilitzada com a reclam per donar credibilitat al relat, sense que consti cap vinculació real amb els fets.
Els interlocutors van explicar que el compte bancari i els objectes de valor podien estar en perill. Com a solució, van oferir un fals servei gratuït de custòdia que, segons afirmaven, serviria per protegir temporalment les joies, els diners en efectiu i les targetes. La proposta formava part de l’engany i estava dissenyada perquè la víctima entregués voluntàriament les seves pertinences.
La història va ser presentada com una operació urgent i confidencial. Aquesta pressió és habitual en les estafes basades en enginyeria social: es demana a la víctima que no pengi, que segueixi unes instruccions concretes o que no expliqui la situació a altres persones. L’objectiu és impedir que tingui temps de reflexionar, parlar amb familiars o contactar amb el banc mitjançant els canals oficials.
Poc després de la conversa, un home vestit com un vigilant de seguretat es va presentar al domicili de Ripoll. El fet que el suposat professional conegués l’adreça i arribés després de la trucada va reforçar la sensació que es tractava d’un procediment legítim organitzat per l’entitat financera.
La víctima va permetre que l’home accedís a l’habitatge o li va entregar els objectes que els estafadors havien demanat. El fals vigilant es va endur les joies, una quantitat de diners en efectiu i diverses targetes bancàries. Tot el dispositiu havia estat preparat perquè la recollida semblés una mesura de seguretat, quan en realitat era la fase principal del robatori.
Nova estafa detectada
Aquesta actuació representa una evolució especialment preocupant de l’anomenat smishing. En la seva forma més habitual, aquesta estafa consisteix a enviar un SMS que suplanta un banc, una administració, una empresa energètica o un servei de transport. El missatge pot contenir un enllaç fals o un número controlat pels delinqüents.
En aquest cas, però, l’engany no va acabar amb la trucada. Els autors van combinar el missatge de text amb tècniques pròpies del vishing, és a dir, el frau executat per telèfon, i van afegir una tercera fase presencial. La visita al domicili permetia obtenir objectes físics, diners i targetes, a més de reforçar la credibilitat de tota l’operació.
Una vegada en possessió de les targetes, diverses persones van efectuar extraccions d’efectiu en un caixer automàtic situat a Sant Quirze de Besora, municipi de la comarca d’Osona. Les operacions van permetre als autors disposar de més diners i van deixar imatges que ara poden resultar útils per identificar els participants.
Informació coneguda
La investigació hauria permès obtenir enregistraments de dues de les persones que van utilitzar el caixer automàtic. Els agents analitzen aquestes imatges, els moviments bancaris, les comunicacions telefòniques i qualsevol altre rastre que pugui ajudar a reconstruir el recorregut dels sospitosos.
Pel que fa a la persona que va acudir a l’habitatge, la víctima la va descriure com un home d’aproximadament 1,65 metres d’alçada, corpulent, amb la cara rodona i els cabells arrissats. Segons el testimoni facilitat als investigadors, parlava en castellà i portava una indumentària que simulava la d’un professional de la seguretat privada.
La roba de treball, les acreditacions falses, les carpetes amb logotips o les dades personals de la víctima són recursos que els estafadors poden utilitzar per aparentar legitimitat. Disposar d’informació correcta sobre el nom, l’adreça o l’entitat bancària d’una persona no demostra que qui truca sigui un treballador autoritzat. Aquestes dades poden procedir de filtracions anteriors, formularis fraudulents o bases de dades comercialitzades de manera il·lícita.
Cap banc ni empresa de seguretat hauria d’enviar una persona a un domicili particular per recollir joies, diners, targetes o números secrets com a resposta a una incidència. Tampoc s’ha de lliurar mai el PIN d’una targeta, les claus d’accés a la banca electrònica ni els codis temporals que arriben per SMS. Aquests codis serveixen habitualment per confirmar transferències, compres o canvis de contrasenya.
Els missatges fraudulents poden aparèixer fins i tot dins del mateix fil de conversa que altres comunicacions autèntiques del banc. Això pot passar mitjançant tècniques de suplantació del remitent. Per aquest motiu, el fet que el telèfon agrupi el missatge amb SMS anteriors de l’entitat no és una garantia suficient.
Davant d’una alerta bancària inesperada, la millor opció és interrompre la comunicació i contactar directament amb l’entitat. Cal utilitzar el número que apareix al revers de la targeta, a l’aplicació oficial o al web escrit manualment al navegador. No s’ha de trucar al telèfon inclòs en el missatge sospitós ni seguir-ne les instruccions.
La resposta d’Orriols per la polèmica de la seva filla revoluciona les xarxes a Ripoll
Quan la persona que truca insisteix que no hi ha temps, amenaça amb bloquejar el compte o anuncia una pèrdua imminent de diners, convé desconfiar encara més. La urgència és una de les eines més efectives dels estafadors, perquè redueix la capacitat de valorar la situació amb calma.
Si un desconegut es presenta al domicili afirmant que ve de part d’un banc, una companyia elèctrica o una empresa de seguretat, no se li ha de permetre l’entrada ni entregar-li cap objecte. És recomanable tancar la porta, trucar a l’empresa mitjançant un número oficial i avisar la policia si la persona es mostra insistent o agressiva.
En cas d’haver facilitat informació bancària, cal contactar immediatament amb l’entitat per bloquejar targetes, contrasenyes i operacions. També convé revisar els moviments del compte, conservar captures del missatge, anotar el número de telèfon, guardar els justificants i presentar una denúncia tan aviat com sigui possible. Les proves digitals poden ajudar els investigadors a relacionar casos comesos en municipis diferents.
També és important avisar familiars i persones grans o vulnerables. Els estafadors poden adaptar el llenguatge i la història segons l’edat, els coneixements o les preocupacions de cada víctima. Parlar habitualment d’aquests fraus facilita que una persona demani una segona opinió abans de seguir instruccions sospitoses.
Investigació encara oberta
La Unitat d’Investigació de Ripoll manté obertes les diligències per identificar totes les persones que haurien participat en l’estafa. Els investigadors han de determinar qui va enviar el missatge, qui va atendre la trucada, qui va recollir els objectes i qui va retirar els diners del caixer de Sant Quirze de Besora.
La participació de diverses persones apunta a un repartiment de funcions habitual en determinades xarxes de frau. Alguns membres poden encarregar-se de contactar amb les víctimes, mentre que altres actuen com a recollidors o utilitzen les targetes abans que quedin bloquejades. La coordinació permet executar el delicte ràpidament i dificulta que una sola detenció resolgui tot el cas.
Els Mossos d’Esquadra han advertit en diferents ocasions sobre els fraus que suplanten bancs, empreses i organismes públics. Els missatges poden afirmar que hi ha un pagament no autoritzat, un dispositiu nou vinculat al compte o una targeta a punt de ser suspesa. Tot seguit, exigeixen una acció immediata per obtenir dades personals o econòmiques.
- Et Recomanem -
