Els regants reclamen que s’avanci en la modernització d’infraestructures perquè la sequera “tornarà”

ACN Peralada – Les comunitats de regants de Catalunya reclamen que s’avanci en la modernització d’infraestructures de regadiu i en els projectes pendents perquè la sequera “tornarà”. En el marc de la 13a Trobada, que s’ha celebrat aquest divendres a Peralada (Alt Empordà), el president de l’ACATCOR, Miquel Àngel Prats, ha dit que tot i que la situació avui és “molt diferent” de la de fa un any, “cada dia falta menys per a la pròxima sequera”. “Convé que les administracions, sobretot, assegurin els plans que tenen per ajudar les comunitats de regants perquè puguin afrontar futures sequeres”, ha afirmat. Entre elles, la millora i la modernització i automatització de les xarxes.
(En aquesta actuació s’hi ha afegit informació sobre la visita que ha fet la consellera Paneque prèvia a la cloenda de la jornada)

Modernitzar les infraestructures en època de bonança. Aquesta és la reivindicació que fan les comunitats de regants catalanes, que s’han reunit aquest divendres a Peralada en el marc de la Trobada de Comunitats de Regants i la participació d’uns 180 representants de les diferents comunitats. El seu president ha remarcat que, tot i que ara mateix les reserves d’aigua estan al 90%, “ara és el moment de posar-se en marxa per prevenir futures sequeres”.

En aquest sentit, Prats ha afirmat que cal que les administracions treballin per posar a punt les infraestructures adaptant-les a les necessitats del segle XXI. “Són modernitzacions que valen molts diners i sense els ajuts dels governs difícilment les comunitats poden tirar-les endavant”, ha afegit.

A més, ha remarcat, el regadiu és “el que fa assentar la gent al territori”. “Tenim pobles d’interior que es mantenen gràcies a això”.

Per la seva banda, el president de la comunitat de regants del marge esquerre de la Muga, Joan Bosch, ha reivindicat que tothom tingui “memòria llarga” per recordar “on érem fa uns mesos”. “Fa 14 mesos, teníem els rius i les deus seques d’aigua, el pantà raquític. Ara els rius corren, brollen en abundància, les deus estan carregades i el pantà ple”, ha afirmat.

“Però els temps d’escassedat i de sequera tornaran. I seran tant o pitjors que els que hem passat”, ha afegit. Per això ha dit, cal treballar perquè “ens agafi preparats i amb els deures fets”. Això inclou, ha precisat, fer totes les accions que havien anunciat: dessalinitzadores i connexions de conques, entre d’altres. “Que tot això no caigui en l’oblit”, ha afegit.

Entre les prioritats a la zona, Bosch ha dit que estan treballant en un projecte de pressurització parcial de la comunitat que abastaria un miler d’hectàrees i suposaria un important estalvi d’aigua. “Esperem comptar amb l’ajut de les administracions i, evidentment, dels regants”, ha remarcat. Amb relació a això, ha dit que la previsió és que la Generalitat assumís un 70% del cost de l’actuació i els regants, el 30% restant.

Una “prioritat” del Govern

Per la seva banda, el director general de Regadius i Espais Agraris del Departament d’Agricultura, Xavier Gispert, ha coincidit amb els presidents de les comunitats de regants en què “ara és el moment de treballar intensament”. “Una de les prioritats del Govern és el desenvolupament de regadius, tant modernitzacions com transformacions”, ha afirmat. “Tenim per encàrrec fer el pla de regadius dels 14 anys vinents, que hauria de treballar sobre unes 230.000 hectàrees amb una inversió d’uns 3.100 milions d’euros”, ha assegurat.

Sobre això, Gispert ha dit que tenen dos reptes: la sobirania alimentària i la fixació de la gent al territori. “I per les dades que tenim, els regadius en zones agrícoles són l’eina principal de fixació de la gent al territori”, ha afirmat.

Un sistema “resilient”

A la cloenda de la jornada, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, s’ha manifestat en aquesta línia i ha assegurat que en un context de canvi climàtic cal avançar en la “resiliència” del sistema i ha assegurat que ho faran de la mà del sector. En aquest sentit, ha mostrat el seu compromís a treballar en la modernització de les infraestructures, amb millora de canals i xarxes per reduir pèrdues i millorar i incorporar “tecnologia que ens permeti fer una gestió més eficient”.

També ha dit que estan impulsant inversions en l’àmbit de la reutilització de l’aigua, un recurs “imprescindible si volem tenir disponibilitat d’aigua en un futur i reduir la pressió de les fonts fins ara tradicionals”. “El futur de l’aigua i el futur de l’agricultura de Catalunya passen per l’eficiència, per la col·laboració, però també per la innovació”, ha insistit.

La reparació de la mota de l’Orlina

Abans de la cloenda de la jornada, la consellera ha visitat els treballs de reparació de la mota del riu Orlina, a Peralada. Uns treballs que han suposat una inversió superior als 100.000 euros per “reconstruir l’estructura de la mota, retirar elements inestables i garantir el confinament del flux d’aigua”. El creixement del cabal de l’Orlina havia provocat un esfondrament del dic en un tram de 50 metres de longitud, generant esvorancs en camps propers i saturant la infraestructura. Els treballs de restitució, que s’han realitzat per la via d’emergència, ja estan pràcticament finalitzats a falta de la col·locació de la terra vegetal.

Allà, Paneque ha recordat que el Govern està invertint 4,7 milions d’euros en una seixantena d’actuacions d’emergència per reparar els danys del temporal Harry a les lleres fluvials.