CaixaForum Girona aprofundeix en el significat simbòlic de les plantes a les col·leccions del Museo del Prado

CaixaForum Girona estrena La botànica en l’art. Les plantes a les col·leccions del Museo del Prado, una exposició inèdita que convida a redescobrir 53 peces procedents del Museo Nacional del Prado des d’una perspectiva nova: destacant el protagonisme del món vegetal en grans obres mestres. Aquí una selecció de vuit obres destacades de l’exposició, que compta amb una agenda pròpia d’activitats destacades.

La directora de CaixaForum Girona, Anna Colomer; el director adjunt de Conservació i Investigació del Museo del Prado, Alfonso Palacio, i el comissari, jardiner, paisatgista i investigador botànic en obres d’art Eduardo Barba han presentat aquest dimarts la mostra La botànica en l’art. Les plantes a les col·leccions del Museo del Prado, que convida els espectadors a mirar el patrimoni artístic des d’un nou angle.

A través d’una cuidada selecció de pintures, escultures i arts decoratives procedents del Museo Nacional del Prado, l’exposició revela que, al llarg de la història de l’art, les plantes han estat elements silenciosos que, lluny de ser simples peces decoratives o telons de fons, contribueixen a construir els relats religiosos, mitològics, polítics i emocionals de nombroses obres mestres. L’exposició reivindica el paper de les espècies vegetals per les seves aportacions en clau narrativa i simbòlica, que amplien i enriqueixen la lectura de les escenes. Gran part de les obres incloses en el recorregut s’han restaurat als tallers del Museo Nacional del Prado.

La botànica en l’art és la tercera exposició organitzada conjuntament per la Fundació ”la Caixa” i el Museo Nacional del Prado que arriba a CaixaForum Girona, després d’Els objectes parlen (2014) i Art i mite. Els déus del Prado (2022). Totes dues institucions mantenen una aliança estratègica des del 2011 amb l’objectiu d’apropar al públic part de l’extraordinari llegat artístic que custodia el Prado.

La mostra, que obre les portes al públic de Girona aquest dimecres 25 de març i es podrà visitar fins al 23 d’agost de 2026, dialoga d’una manera especial amb la celebració de Temps de Flors, la tradicional mostra floral que cada primavera es celebra a la ciutat.

Mirar el que no acostumem a veure

Al centre de la proposta de La botànica en l’art hi ha la invitació a alterar la jerarquia habitual de la mirada. Si el més comú és centrar l’atenció en les figures principals de les obres d’art, la mostra convida a desplaçar-la cap als marges per descobrir allà el món vegetal, no com un simple adornament, sinó com un actor essencial de l’escena. Cada espècie representada, des d’un card fins a un cítric exòtic, enclou significats simbòlics, referències culturals o connotacions polítiques que l’exposició revela als visitants.

Es tracta de la reivindicació de la mirada atenta a la natura en la qual també hi ha implícita una reflexió contemporània. En un moment en què el debat ecològic ocupa un lloc central a l’agenda, recuperar l’interès pel món vegetal contribueix a reconèixer la importància que té en el món i l’equilibri dels ecosistemes. En aquest sentit, La botànica en l’art combat l’anomenada ceguesa vegetal de les societats contemporànies i reactiva la sensibilitat dels espectadors envers allò que fa possible la vida.

Una sensibilitat que els artistes presents a la mostra sí que van tenir. De fet, l’exposició parteix d’una hipòtesi suggeridora: els creadors del passat eren molt conscients de la rellevància del món vegetal i, per això, van dedicar sempre una atenció minuciosa a representar-lo, sabent que la seva presència enriquia el relat visual i n’ampliava el significat.

Art i ciència en un enfocament multidisciplinari

La botànica en l’art ha estat comissariada per Eduardo Barba Gómez, jardiner, paisatgista i investigador botànic en obres d’art. Barba ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l’estudi de les espècies vegetals representades en les manifestacions artístiques, amb una atenció especial a les col·leccions del Museo Nacional del Prado, que coneix amb profunditat. La seva aproximació parteix del contacte directe amb les plantes i es tradueix en una lectura atenta i precisa dels seus detalls, així com de la seva simbologia i el seu context dins de la mateixa obra d’art.

Ha comptat amb la col·laboració de Beatriz Sánchez Torija, de la Col·lecció de Dibuixos, Estampes i Fotografia del Museo Nacional del Prado.

Aquesta exposició és un itinerari multidisciplinari que conjuga art i ciència, sensibilitat i coneixement, i que ofereix als visitants una lectura renovada de les obres exposades.

La mostra inclou un projecte de mediació que introdueix en el recorregut un diàleg de les flors i plantes representades amb fotografies a càrrec de l’artista Paula Codoñer, com s’explica més endavant.

També hi incorpora mesures específiques d’accessibilitat a través d’adaptacions que tenen com a objectiu reduir les barreres cognitives i visuals, afavorir l’autonomia personal i promoure una experiència cultural accessible per a un públic més ampli. Es recull d’aquesta manera una de les missions de la Fundació ”la Caixa”: democratitzar la cultura i portar-la al màxim nombre de persones, especialment a les que es troben en situació de vulnerabilitat. Per això, els textos de sala estaran disponibles en versió de lectura fàcil i en una altra versió amb tipografia de mida més gran, amb macrocaràcters i braille.

La selecció d’obres: una mirada transversal

L’exposició reuneix 53 obres que abracen un ampli arc cronològic i una notable diversitat d’escoles, gèneres i tècniques. La selecció inclou pintura flamenca i de les escoles del Nord, pintura italiana i francesa, i pintura espanyola —amb una representació especial de la col·lecció del segle XIX—, a més d’exemples d’escultura i arts decoratives.

Lluny de plantejar un recorregut cronològic o estilístic, la mostra adopta un criteri transversal: l’element comú que enllaça totes les peces és la presència significativa d’espècies botàniques. Aquesta decisió permet establir diàlegs inesperats entre obres d’èpoques i contextos diferents connectades per una mateixa planta, un simbolisme compartit o un ús similar.

En alguns casos, fins i tot s’han escollit peces pels seus marcs quan els motius vegetals són rellevants com a part del discurs expositiu. N’és un exemple Festa en un jardí, de Charles-Joseph Flipart, que presenta una escena cortesana en un jardí de mitjan del segle XVIII. Com una extensió de la pintura, una planta herbàcia amb volutes d’estil rococó s’enreda pel marc i aconsegueix així que el jardí pintat per l’artista es prolongui cap a l’exterior del quadre i s’acosti encara més a la mirada de qui el contempla.

En reunir obres que rarament ofereixen aquesta perspectiva, l’exposició proposa una nova aproximació a les col·leccions del Prado i demostra que el món vegetal es pot convertir en un fil conductor capaç de travessar segles d’història de l’art i generar connexions inèdites entre peces aparentment distants.

Inclusió de fotografies botàniques

La botànica en l’art pren com a eix narratiu les obres clàssiques del Museo del Prado, però amb un plantejament museogràfic que introdueix recursos contemporanis que transformen la forma de relacionar-s’hi.

Un dels elements centrals de l’exposició és la inclusió d’una sèrie de fotografies botàniques fetes o reinterpretades de manera exclusiva per al projecte per l’artista Paula Codoñer. Aquestes imatges, disposades al costat de les obres del Prado, permeten identificar amb precisió les espècies representades i establir un diàleg directe entre les obres i les plantes tal com es presenten a la natura. En confrontar tots dues representacions, qui observa les obres pot apreciar detalls que a la tela podrien passar desapercebuts.

Lluny de ser un recurs simplement didàctic, les fotografies de Codoñer s’integren plenament en el discurs expositiu. Es mostren en suports dissenyats específicament per sostenir-les, distribuïts estratègicament per les sales amb l’objectiu de reforçar la relació amb les obres originals. Contribueixen d’aquesta manera a reforçar l’enfocament multidisciplinari de la mostra, que combina art i investigació botànica.

Experiència multisensorial

A aquest diàleg visual s’hi uneix una experiència sensorial concebuda per ampliar la percepció del públic. Al llarg del recorregut s’han disposat estacions olfactives que recreen aromes inspirades en algunes de les espècies presents en les obres. En total són cinc creacions dissenyades específicament per a l’exposició a càrrec de la perfumista Luz Vaquero. El projecte, en col·laboració amb l’empresa Iberchem, ha estat coordinat per María Ángeles López i Sandra Cermeño. Els dispositius, adaptats a diferents altures, permeten que els espectadors completin l’observació de les obres amb una dimensió més íntima i evocativa de la botànica.

En conjunt, la proposta museogràfica conjuga el respecte per la conservació i la integritat de les obres amb una aposta per ampliar els llenguatges expositius. La combinació d’art històric, fotografia contemporània i estímuls olfactius configura una experiència multisensorial que convida a redescobrir les col·leccions del Prado des d’una perspectiva activa i renovada.